Obre el menú principal

Els marcadors socials aprenentatge col·laboratiu

Torna a l'índex

Els marcadors socials i la web 2.0



Els marcadors socials són producte de la web 2.0, la qual permet que els usuaris no siguin simplement els receptors de la informació sinó que també en siguin productors. En aquest sentit, eines com YouTube permeten veure i produir o difondre vídeos, i d’altres com Flickr fan el mateix amb imatges i fotografies. Els blogs i les wikis permeten els usuaris obtenir informació però també expressar i difondre les pròpies idees. En la mateixa línia, les xarxes com Facebook, Twitter o Google+, donen la posssibilitat, amb matisos diferents, d’unificar-ho tot i crear una xarxa de contactes amb els quals compartir textos, comentaris, imatges, vídeos, etc.

Els marcadors socials s’insereixen en aquesta web social i de fet funcionen com a xarxes socials en les quals compartir marcadors que enllacen amb altres elements disponibles a internet. Si fins fa ben poc, els usuaris guardaven els enllaços preferits en el navegador (bookmarks), ara és possible desar aquesta informació en la xarxa (de manera que estarà disponible des de qualsevol ordinador o dispositiu mòbil amb connexió a internet) i compartir-la amb la resta d’usuaris. Com veiem, els marcadors socials comparteixen la filosofia de les xarxes socials i de la resta d’eines de la web 2.0: obrir la informació a tothom i crear xarxes d’usuaris que comparteixen interessos. Si xarxes com Facebook són eminentment més lúdiques, d’altres com Delicious o Diigo tenen un objectiu molt més concret, i sovint professional, en tant que pretenen compartir únicament enllaços a altres elements localitzats per la xarxa.

Els marcadors socials permeten classificar els enllaços compartits mitjançant diferents mecanismes que tenen com a finalitat vehicular-ne i facilitar-ne la compartició social:

  • Etiquetes (tags): les etiquetes són paraules o expressions molt breus que identifiquen generalment el contingut del marcador i faciliten la cerca d’informació. Per exemple, si volem cercar informació referent a l’ensenyament virtual podríem fer-hi una cerca amb termes com e-learning, aprenentatge virtual, blended-learning, portfolio, etc.
  • Llistes: la majoria d’aquestes eines també permeten que els usuaris creen llistes de marcadors que poden ser compartides. D’aquesta manera, si hem de realitzar un treball sobre la literatura digital, podem crear un llistat on desar els marcadors relacionats, de manera que la informació que necessitem estarà en aquella llista, que generalment es pot fer pública i compartir-la amb altres usuaris.
  • Grups: es poden crear grups de treball amb diferents usuaris amb els quals hem de treballar col·laborativament. D’aquesta manera tots els elements compartits pels diferents usuaris amb el grup són automàticament disponibles per a la resta de membres.

No cal dir, però, que aquest tres mecanismes no són excloents i que es poden utilitzar al mateix temps. L’ús de les etiquetes (tags) és sempre recomanable, perquè és la manera més útil de classificar i emmagatzemar la informació de manera temàtica. L’ús de llistes i/o grups dependrà de les necessitats específiques de cada moment.


Torna a l'índex